trenc

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ˈtɾɛŋ/
balear /ˈtɾəŋk/, /ˈtɾɛŋk/
Occidental: nord-occidental /ˈtɾeŋ/
valencià /ˈtɾeŋk/, /ˈtɾeŋ/

Nom

trenc m. ‎(plural trencs)

  1. ferida, trep
    «... més d'un trenc al cap ens havíem fet .» (Luís Arumí, La guerra dels carlins vista per un infant, 972)
  2. Esquerda produïda per contusió, solució de continuïtat en una superfície.
    «Pensa qui pensa de quin cap faria estelles, sent trepig, guaita per un trenc de sa campana, i me veu un escabotell de dimonis que se'n venien tots xarpats.» (Antoni Maria Alcover, Aplec de rondaies mallorquines, 1900)
  3. desviament
    «Després d’haver passat pel trenc d'una drecera que mena al pla del Fideuer i a Sant Salvador de les Espases...» (Àngel M. Hernández i Cardona, Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat, 1997)
  4. Traç inferior de la ce trencada (ç).

Derivats

Traduccions

Esquerda per contusió
Traç de la ce trencada

Verb

trenc

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trencar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads