trencament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾəŋ.kəˈmen/
	balear /tɾəŋ.kəˈment/, /tɾəŋ.kəˈmen/
Occidental:	nord-occidental /tɾeŋ.kaˈmen/
	valencià /tɾeŋ.kaˈment/, /tɾeŋ.kaˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De trencar.

Nom

trencament m. ‎(plural trencaments)

1. Acció de trencar.
2. Acció d'incomplir una llei u ordre judicial.

Sinònims

• ruptura, escissió, tallada,
• transgressió

Traduccions

1

• Anglès: break ^(en)
• Castellà: ruptura ^(es)

2

• Italià: violazione ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·ca·ment (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB