triadures

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾi.əˈðu.ɾəs/, occidental /tɾi.aˈðu.ɾes/
• Rimes: -uɾes
• Etimologia: De triar i el sufix -dura.

Nom

triadures f. pl.

1. Residus d'una tria.

   «Y desitjava umplir son ventre de las triaduras de quels porchs menjavan, y ningú las hi donava» (Lo Sant Evangeli segons Sant Lluch, 15.6, 1836, p.101)

Traduccions

Traduccions

• Castellà: migajas ^(es), restos ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·a·du·res (4)
• Anagrames: destruirà, destruïra, distraure, distrauré, traduïres

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB