trifurca

Potser volíeu: trifurcà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾiˈfur.kə/, occidental /tɾiˈfuɾ.ka/
• Rimes: -uɾka

Verb

trifurca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trifurcar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trifurcar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·fur·ca (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /trɪˈfʊr.kaː/, /trɪˈfʊr.ka/

Adjectiu

trifurcā

1. ablatiu femení singular de trifurcus

trifurca

1. nominatiu femení singular de trifurcus
2. nominatiu neutre plural de trifurcus
3. vocatiu femení singular de trifurcus
4. vocatiu neutre plural de trifurcus
5. acusatiu neutre plural de trifurcus

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·fur·ca (3)