triganer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾi.ɣəˈne/
Occidental:	nord-occidental /tɾi.ɣaˈne/, valencià /tɾi.ɣaˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De trigar, l'infix -an- i el sufix -er, segle XIX.

Adjectiu

triganer m. ‎(femení triganera, plural masculí triganers, plural femení triganeres)

1. Que sol trigar.

Sinònims

• trigós, tardaner

Traduccions

Traduccions

• Castellà: tardón ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·ga·ner (3)
• Anagrames: entrigar, integrar, traginer, tragiren, trigaren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB