trigue

Català

Verb

trigue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trigar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trigar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trigar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·gue (2)
• Heterograma de 6 lletres (egirtu)
• Anagrama: tregui