trinco

Català

Verb

trinco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trincar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trincar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trincar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trin·co (2)
• Heterograma de 6 lletres (cinort)
• Anagrama: torcin

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈtɾiŋ.ko\

Americà: alt \ˈt͡siŋ.k(o)\, baix \ˈtɾiŋ.ko\

• Rimes: -inko

Verb

trinco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb trincar