triumfes

Potser volíeu: triumfés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾiˈuɱ.fəs/, occidental /tɾiˈuɱ.fes/

Verb

triumfes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de triumfar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb triumfar.

Variants

• [2] triumfis

Miscel·lània

• Síl·labes: trium·fes (2)
• Heterograma de 8 lletres (efimrstu)