trobaire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾuˈβaj.ɾə/, occidental /tɾoˈβaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: De trobar i el sufix -aire.

Nom

trobaire m. ‎(plural trobaires)

1. Persona que va cantant pels pobles a canvi de diners.

Sinònims

• tobador

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·bai·re (3)
• Anagrames: orbitaré, rebotria

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC