trobavo

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): central /tɾuˈβa.βu/, nord-occidental /tɾoˈβa.βo/

Verb

trobavo

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de trobar.
    Forma col·loquial per [vosaltres/vós] trobàveu.

Miscel·lània

  • Síl·labes: tro·ba·vo (3)
  • Anagrama: torbavo

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads