trobiguera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾu.βiˈɣe.ɾə/
	balear /tɾo.biˈɣe.ɾə/, /tɾu.biˈɣe.ɾə/
Occidental:	/tɾo.biˈɣe.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: Del català antic trebuguera, segle XIII, de trebuc ‎(«mena de calces») i el sufix -era, del llatí tardà *tubrucus, d’origen germànic.

Nom

trobiguera f. ‎(plural trobigueres)

1. (mallorquí, menorquí) lligacama

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·bi·gue·ra (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB