troleig

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

troleig

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trolejar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: tro·leig (2)
  • Heterograma de 7 lletres (egilort)
  • Anagrames: trolegi, trolegí

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads