trono

Català

Verb

trono

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tronar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·no (2)
• Anagrama: torno

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈtɾo.no/

Americà: alt /ˈt͡so.no/, baix /ˈtɾo.no/

• Rimes: -ono
• Etimologia: Del llatí thronus, del grec antic θρόνος ‎(thrónos).

Nom

trono m. ‎(plural tronos)

1. tron

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·no (2)
• Anagrama: torno

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre trono

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈtrɔː.no/
• Etimologia: Del llatí thronus, del grec antic θρόνος ‎(thrónos).

Nom

trono m. ‎(plural troni)

1. tron

Miscel·lània

• Síl·labes: trò·no (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre trono