trotares

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /tɾuˈta.ɾəs/
balear /tɾoˈta.ɾəs/, /tɾuˈta.ɾəs/
Occidental: /tɾoˈta.ɾes/

Verb

trotares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de trotar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb trotar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: tro·ta·res (3)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads