trux

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /trʊks/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *tu̯erk̂- ‎(«tallar»).

Adjectiu

trux m. f. n. ‎(genitiu trucis)

1. bord, salvatge, animal, violent, insensible, despietat

   «Catonem oratorem non solum gravem sed interdum etiam trucem esse scimus.» (Titus Livi, Ab Urbe condita, 34)

   Cató no és tan sols un orador dur sinó que també pot ser despietat.

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	trux			trucēs	trucia
Vocatiu	trux			trucēs	trucia
Acusatiu	trucem	trux		trucēs	trucia
Genitiu	trucis			trucium
Datiu	trucī			trucibus
Ablatiu	trucī			trucibus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1102