tulla

Finès

Verb

tulla ‎(1a persona present tulen, 3a persona singular present tulee, connegatiu present tule, impersonal present tullaan, participi passat tullut)

1. venir (acostar-se, arribar)

   milloin juna tulee?

   quan vindrà el tren?

2. tornar-se, posar-se (canviar d'estat, subjecte en elatiu)

   hänestä tuli ruma

   es va tornar lletja

3. (auxiliar emfàtic de futur)

   tulet puhumaan suomea

   **parlaràs** finès

   (literalment, «vindràs a parlar finès»)

Relacionats

• mennä

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre tulla