turment

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /turˈmen/
	balear /tuɾˈment/, /turˈmen/
Occidental:	nord-occidental /turˈmen/
	valencià /tuɾˈment/, /tuɾˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí tormentum, segle XIII, derivat de torquēre ‎(«tòrcer, doblegar»).

Nom

turment m. ‎(plural turments)

1. Càstig de tortura.
2. Patiment físic o moral.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: torture ^(en)
• Castellà: tormento ^(es) m.

Verb

turment

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de turmentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tur·ment (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB