uco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈu.ku/, occidental /ˈu.ko/
• Rimes: -uko

Verb

uco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ucar.

   [Jo] uco, uque, uc o uqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ucar.

   [Que jo] uco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] uqui o uque.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ucar.

   [Que ell/ella/vostè] uco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] uqui o uque.

Sinònims

Variants: aüco, ahuco, huco.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·co (2)
• Anagrama: cou ^(alfagrama)