udol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /uˈðoɫ/, occidental /uˈðɔɫ/
• Rimes: -ɔl
• Etimologia: De udolar i la desinència Ø, segle XVII.

Nom

udol m. ‎(plural udols)

1. Crit planyívol amb modulació del to fet per un llop, un gos i animals similars.
2. Crit prolongat de queixa.

Sinònims

• udolament, ululació, ganyol

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Heulen ^(de) n.
• Anglès: howl ^(en)
• Búlgar: вой ^(bg) m. ‎(voi)
• Castellà: aullido ^(es) m.
• Coreà: 울음 ^(ko) ‎(ureum)
• Esperanto: hurlo ^(eo)
• Finès: ulvonta ^(fi)
• Francès: hurlement ^(fr) m.
• Grec: ούρλιασμα ^(el) n. ‎(úrliasma)
• Hongarès: vonyítás ^(hu)
• Ídix: הויל‎ ^(yi)
• Italià: ululato ^(it) m.
• Japonès: 遠吠え ^(ja)
• Macedoni: виеж ^(mk) m.
• Maori: ngawi ^(mi)
• Neerlandès: gehuil ^(nl) n.
• Polonès: wycie ^(pl)
• Portuguès: uivo ^(pt) m.
• Rus: вой ^(ru) m. ‎(voi)
• Serbocroat: zavijanje ^(sh) n.
• Suec: ylande ^(sv) n.
• Tagal: alulong ^(tl)
• Turc: uluma ^(tr)
• Txec: vytí ^(cs) n.

Verb

udol

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de udolar.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·dol (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Viccionari:Tesaurus/sons d'animals