ultrava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uɫˈtɾa.βə/, balear /uɫˈtɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /uɫˈtɾa.βa/
	valencià /uɫˈtɾa.va/, /uɫˈtɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

ultrava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ultrar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ultrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·tra·va (3)