urc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈurk/
• Rimes: -uɾk
• Etimologia: Del català antic urt, de urtar i la desinència Ø, amb variant aürtar ‎(«topar amb algú»), segle XX.

Nom

urc m. ‎(plural urcs)

1. Orgull, altivesa, arrogància.
2. Vigor, força.

   Aquesta gent tenaç, que fa negocis / i que els defensa amb urc (Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps).

Traduccions

Vigor

• Castellà: lozanía ^(es), gallardía ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: cru ^(alfagrama), cur, ruc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB