urgira

Potser volíeu: urgirà

Català

Verb

urgira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb urgir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb urgir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ur·gi·ra (3)
• Anagrames: argüir, guarir, rugira, rugirà