valedor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɫəˈðo/, balear /və.ɫəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /ba.ɫeˈðo/
	valencià /va.ɫeˈðoɾ/, /ba.ɫeˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Homòfon: belador
• Etimologia: De valer i el sufix -or, segle XII.

Nom

valedor m. ‎(plural valedors)

1. Persona que en defensa o n'empara una altra.

Traduccions

Traduccions

Adjectiu

valedor m. ‎(femení valedora, plural masculí valedors, plural femení valedores)

1. Que té un cert valor requerit.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: va·le·dor (3)
• Heterograma de 7 lletres (adelorv)
• Anagrames: Ardevol, Ardèvol, Ardévol

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB