valga

Català

Verb

valga

1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb valer.
2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb valer.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb valer.

Miscel·lània

• Síl·labes: val·ga (2)

Català antic

Verb

valga

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de valer
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de valer
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de valer

Italià

Verb

valga

1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de valere
2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de valere
3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de valere
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de valere