Potser volíeu: vanarà Català Verb vanara (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb vanar-se. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb vanar-se. Miscel·lània Síl·labes: va·na·ra (3) Anagrames: arnava, avanarWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads