vanares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈna.ɾəs/, balear /vəˈna.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /baˈna.ɾes/
	valencià /vaˈna.ɾes/, /baˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

vanares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de vanar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb vanar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·na·res (3)
• Anagrames: arnaves, envasar, vanar-se, vesaran