vanava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈna.βə/, balear /vəˈna.və/
Occidental:	nord-occidental /baˈna.βa/
	valencià /vaˈna.va/, /baˈna.βa/

• Rimes: -ava

Verb

vanava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de vanar-se.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de vanar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·na·va (3)