vanta

Potser volíeu: vantà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈban.tə/, balear /ˈvan.tə/
Occidental:	nord-occidental /ˈban.ta/
	valencià /ˈvan.ta/, /ˈban.ta/

• Rimes: -anta

Verb

vanta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vantar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vantar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: van·ta (2)
• Anagrames: avant, vanat