vantares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bənˈta.ɾəs/, balear /vənˈta.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /banˈta.ɾes/
	valencià /vanˈta.ɾes/, /banˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

vantares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de vantar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb vantar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: van·ta·res (3)
• Anagrames: avanters, esvarant, vantar-se, ventaràs