vantava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bənˈta.βə/, balear /vənˈta.və/
Occidental:	nord-occidental /banˈta.βa/
	valencià /vanˈta.va/, /banˈta.βa/

• Rimes: -ava

Verb

vantava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de vantar-se.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de vantar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: van·ta·va (3)