vantes

Potser volíeu: vantés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈban.təs/, balear /ˈvan.təs/
Occidental:	nord-occidental /ˈban.tes/
	valencià /ˈvan.tes/, /ˈban.tes/

• Rimes: -antes

Verb

vantes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de vantar-se.
2. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb vantar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: van·tes (2)
• Heterograma de 6 lletres (aenstv)
• Anagrames: ventàs, vesant