vanteu

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /bənˈtɛw/
balear /vənˈtəw/, /vənˈtɛw/
Occidental: nord-occidental /banˈtew/
valencià /vanˈtew/, /banˈtew/

Verb

vanteu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de vantar-se.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb vantar-se.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb vantar-se.

Miscel·lània

  • Síl·labes: van·teu (2)
  • Heterograma de 6 lletres (aentuv)
  • Anagrama: ventau
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads