vanto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈban.tu/
Occidental:	nord-occidental /ˈban.to/
	valencià /ˈvan.to/, /ˈban.to/

• Rimes: -anto

Verb

vanto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vantar-se.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vantar-se.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vantar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: van·to (2)