vassall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈsaʎ/, balear /vəˈsaʎ/
Occidental:	nord-occidental /baˈsaʎ/
	valencià /vaˈsaʎ/, /baˈsaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: Del baix llatí vassallus ‎(«servidor»), de vassus ‎(«criat») o del gàl·lic *wassallos ‎(«mena de criat»), del gàl·lic *wassos, del protocèltic *wastos, segle XIV. Doblet de vailet.

Nom

vassall m. ‎(plural vassalls)

1. Home de condició lliure que depenia d'un senyor per una relació de vassallatge.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Vasall ^(de) m.
• Anglès: vassal ^(en)
• Castellà: vasallo ^(es) m.
• Eslovac: vazal ^(sk) m.
• Francès: vassal ^(fr) m.
• Italià: vassallo ^(it) m.
• Polonès: wasal ^(pl) m.
• Portuguès: vassalo ^(pt) m.
• Romanès: vasal ^(ro) m.
• Rus: ленник ^(ru) m. ‎(lennik)

Miscel·lània

• Síl·labes: vas·sall (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC