vedella

Potser volíeu: vedellà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈðe.ʎə/, balear /vəˈðe.ʎə/
Occidental:	nord-occidental /beˈðe.ʎa/
	valencià /veˈðe.ʎa/, /beˈðe.ʎa/

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: De vedell.

Nom

vedella f. ‎(plural vedelles)

1. Vaca de menys d’un any.
2. (no comptable) Carn per menjar preparada de vedell o de vedella.

Traduccions

Carn

• Anglès: veal ^(en)
• Castellà: ternera ^(es)
• Danès: kalvekød ^(da) n.
• Finès: vasikanliha ^(fi)
• Francès: veau ^(fr)
• Gallec: tenreira ^(gl) f.
• Irlandès: laofheoil ^(ga) f.
• Italià: manzo ^(it), vitella ^(it)
• Letó: teļa gaļa ^(lv) f.
• Lituà: veršiena ^(lt) f.
• Llatí: vitulina ^(la) f.
• Luxemburguès: Kalleffleesch ^(lb) n.
• Macedoni: телешко ^(mk) n.
• Maltès: vitella ^(mt) f.
• Neerlandès: kalfsvlees ^(nl) n.
• Noruec: kalvekjøtt ^(no) n.
• Polonès: cielęcina ^(pl) f.
• Portuguès: vitela ^(pt) f.
• Romanès: vițel ^(ro) m.
• Rus: теля́тина ^(ru) f. ‎(teliàtina)
• Serbocroat: телетина ^(sh) f. (ciríl·lic), teletina ^(sh) f. (llatí)
• Suec: kalv ^(sv) n.
• Turc: dana eti ^(tr)
• Txec: telecí ^(cs) n.
• Ucraïnès: теля́тина ^(uk) f. ‎(teliàtina)
• Xinès: 小牛肉 ^(zh) ‎(xiǎoniúròu)

Verb

vedella

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vedellar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vedellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·de·lla (3)
• Anagrama: devalle

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC