velava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈɫa.βə/, balear /vəˈɫa.və/
Occidental:	nord-occidental /beˈɫa.βa/
	valencià /veˈɫa.va/, /beˈɫa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

velava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de velar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de velar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·la·va (3)
• Anagrama: valeva