vencillava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bən.siˈʎa.βə/, balear /vən.siˈʎa.və/
Occidental:	nord-occidental /ben.siˈʎa.βa/
	valencià /ven.siˈʎa.va/, /ben.siˈʎa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

vencillava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de vencillar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de vencillar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·ci·lla·va (4)
• Anagrama: vacil·laven