venerares

Català

Verb

venerares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de venerar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb venerar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ne·ra·res (4)
• Anagrames: enervar-se, enervares, enverares, esveraren