veneres

Potser volíeu: Veneres, venerés

Català

Verb

veneres

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de venerar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb venerar.
3. (literari, balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de vendre.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ne·res (3)
• Anagrames: enerves, enervés, enveres, enverés, esveren, neveres