vengui

Potser volíeu: venguí, véngui

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (vendre)

Oriental:	central /ˈbɛŋ.ɡi/
	balear /ˈvəŋ.ɡi/, /ˈvɛŋ.ɡi/
Occidental:	nord-occidental /ˈbeŋ.ɡi/
	valencià /ˈveŋ.ɡi/, /ˈbeŋ.ɡi/

• Rimes: -ɛŋɡi
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (venir) balear /ˈveŋ.ɡi/
• Rimes: -eŋɡi

Verb

vengui ‎(infinitiu vendre)

1. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vendre.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vendre.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vendre.

Verb

vengui ‎(infinitiu venir)

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir.
2. (balear, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir.
3. (balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb venir.

Variants

• véngui (grafia obsoleta)

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·gui (2)
• Heterograma de 6 lletres (eginuv)
• Anagrama: vingué