ventolegi

Potser volíeu: ventolegí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bən.tuˈɫɛ.ʒi/
	balear /vən.toˈɫə.ʒi/, /vən.tuˈɫɛ.ʒi/
Occidental:	nord-occidental /ben.toˈɫe.ʒi/
	valencià /ven.toˈɫe.d͡ʒi/, /ben.toˈɫe.d͡ʒi/

• Rimes: -ɛʒi

Verb

ventolegi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ventolejar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ventolejar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ventolejar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ventolejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·to·le·gi (4)
• Anagrames: ventoleig, voletegin