verdader

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bər.dəˈðe/ⓘ, balear /vəɾ.ðəˈðe/
Occidental:	nord-occidental /ber.ðaˈðe/
	valencià /veɾ.ðaˈðeɾ/, /beɾ.ðaˈðeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del català antic verdat, del llatí vēritāte(m), segle XIII. Doblet de veritat.

Adjectiu

verdader m. ‎(femení verdadera, plural masculí verdaders, plural femení verdaderes)

1. Sinònim de veritable.

Miscel·lània

• Síl·labes: ver·da·der (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC