verm

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛrm/, balear /ˈvɛɾm/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɛrm/
	valencià /ˈvɛɾm/, /ˈbɛɾm/

• Etimologia: Del català antic verme, segle XIV, del llatí verme(m), acusatiu de vermis, segle XIV.

Nom

verm m. ‎(plural verms)

1. (antic, septentrional) cuc

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB