vesares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈza.ɾəs/, balear /vəˈza.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /beˈza.ɾes/
	valencià /veˈza.ɾes/, /beˈza.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

vesares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de vesar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb vesar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·sa·res (3)
• Anagrames: assever, assèver, asséver, esvares, esveràs, resaves, vessaré