vesper

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəsˈpe/, balear /vəsˈpe/
Occidental:	nord-occidental /besˈpe/
	valencià /vesˈpeɾ/, /besˈpeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De vespa i el sufix -er, segle XV.

Nom

vesper m. ‎(plural vespers)

1. Niu construït per vespes per a posar-hi els seus ous.
2. Grup de vespes, especialment quan són multitud.
3. Assumpte o situació arriscada.
4. Lloc perillós pel grup de persones o coses que hi són.
5. àntrax (problema cutani)

Compostos i expressions

• vesper d'olla: niu de vespes construït a terra.
• encendre/punyir el vesper: incitar a discussions o baralles.

Traduccions

vesper [1] (niu de vespes)

• Castellà: avispero ^(es) m.
• Francès: guêpier ^(fr)
• Llatí: vesparum ^(la) favus

Miscel·lània

• Síl·labes: ves·per (2)
• Anagrames: prevés, vespre

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. (p. 940)
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II., Tom II (p.1098)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɛs.pɛr/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *wek(ʷ)speros, terme cognat amb el grec antic ἕσπερος ‎(hésperos).

Nom

vesper m. ‎(genitiu vesperī)

1. estrella de la posta
2. capvespre
3. oració de l'hora sisena
4. sopar

Declinació

2a declinació (e)r-, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vesper	vesperī
Vocatiu	vesper	vesperī
Acusatiu	vesperum	vesperōs
Genitiu	vesperī	vesperōrum
Datiu	vesperō	vesperīs
Ablatiu	vesperō	vesperīs