vetus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɛ.tʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *wet-.

Adjectiu

vetus m. f. n. ‎(genitiu veteris, comparatiu vetustior, superlatiu veterrimus)

1. vell
2. antic, anterior

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació, tema en consonant.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	vetus			veterēs	vetera
Vocatiu	vetus			veterēs	vetera
Acusatiu	veterem	vetus		veterēs	vetera
Genitiu	veteris			veterum
Datiu	veterī			veteribus
Ablatiu	vetere			veteribus

Sinònims

• senex

Antònims

• iuvenis