veu

Potser volíeu: véu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom, verb present)

Oriental:	central /ˈbɛw/ⓘ
	balear /ˈvəw/, /ˈvɛw/
Occidental:	nord-occidental /ˈbew/
	valencià /ˈvew/, /ˈbew/

• Rimes: -ɛw
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb passat)

Oriental:	central /ˈbew/, balear /ˈvew/
Occidental:	nord-occidental /ˈbew/
	valencià /ˈvew/, /ˈbew/

• Rimes: -ew
• Homòfon: beu
• Etimologia: Del català antic vou, per pronúncia relaxada, provinent del llatí voce, segle XIV.

Nom

veu f. ‎(plural veus)

1. So humà que li permet comunicar-se amb altres fent passar l'aire per les cordes vocals, que vibren i sonen.
2. Per extensió, so característic d'un instrument o judici d'una entitat.
3. Característica de la conjugació dels verbs, que distingeix entre veu activa o passiva segons l'agent que efectuï l'acció.
4. Lema en un diccionari.

Sinònims

• articulació, opinió

Derivats

• portaveu

Compostos i expressions

• Córrer la veu: escampar una notícia.
• No tenir ni veu ni vot: no poder opinar.
• Portar la veu cantant: ser líder.
• Veu natural: tècnica vocal per cantar diferent de la veu impostada; és la tècnica utilitzada per la majoria dels cantants pop/rock, on no s'usa tant el vibrato.

Traduccions

So humà que li permet comunicar-se

• Afrikaans: stem ^(af)
• Albanès: zë ^(sq) m.
• Alemany: Stimme ^(de) f.
• Anglès: voice ^(en)
• Àrab: صَوْت ^(ar) m.
• Armeni: ձայն ^(hy) ‎(dzain)
• Asturià: voz ^(ast)
• Basc: ahots ^(eu)
• Belarús: го́лас ^(be) m. ‎(holas)
• Bretó: mouezh ^(br)
• Búlgar: глас ^(bg) m. ‎(glas)
• Castellà: voz ^(es)
• Danès: stemme ^(da) c.
• Eslovac: hlas ^(sk) m.
• Eslovè: glas ^(sl) m.
• Esperanto: voĉo ^(eo)
• Feroès: reyst ^(fo) f., rødd ^(fo) f.
• Francès: voix ^(fr)
• Friülà: vôs ^(fur)
• Gallec: voz ^(gl) f.
• Georgià: ხმა ^(ka) ‎(khma)
• Grec: φωνή ^(el) f. ‎(foní)
• Grec antic: φωνή ^(grc) f. ‎(phōnḗ)
• Hebreu: קוֹל‎ ^(he) m.
• Hindi: शब्द ^(hi)
• Ido: voco ^(io)
• Irlandès: guth ^(ga) m.
• Italià: voce ^(it) f.
• Japonès: 声 ^(ja)
• Kazakh: дауыс ^(kk) ‎(dawıs/dauis)
• Llatí: vox ^(la) f.
• Maori: reo ^(mi)
• Marathi: शब्द ^(mr)
• Mongol: дуу ^(mn)
• Neerlandès: stem ^(nl) m. f.
• Nepalès: आवाज ^(ne)
• Noruec: stemme ^(no) m.
• Occità: votz ^(oc) f.
• Panjabi: ਆਵਾਜ਼ ^(pa) f.
• Polonès: głos ^(pl) m.
• Portuguès: voz ^(pt) f.
• Retoromànic: vusch ^(rm) f.
• Romanès: voce ^(ro) f.
• Rus: го́лос ^(ru) m. ‎(golos)
• Sànscrit: शब्द ^(sa)
• Sard: boche ^(sc) f.
• Serbocroat: глас ^(sh), glas ^(sh)
• Sicilià: vuci ^(scn) f.
• Suahili: sauti ^(sw)
• Suec: röst ^(sv) c.
• Tàmil: குரல் ^(ta)
• Tàtar: аваз ^(tt)
• Turc: ses ^(tr)
• Txec: hlas ^(cs) m.
• Ucraïnès: го́лос ^(uk) m. ‎(holos)
• Urdú: آواز‎ ^(ur) f.
• Uzbek: ovoz ^(uz)
• Vènet: vóxe ^(vec) f.
• Wolof: baat ^(wo)
• Xinès: 聲音 ^(zh) ‎(声音, shēngyīn)

So característic d'un instrument

• Basc: boz ^(eu)
• Francès: voix ^(fr)

Característica de la conjugació dels verbs

• Basc: boz ^(eu)
• Castellà: voz ^(es)
• Francès: voix ^(fr)

Lema d'un diccionari

• Basc: hitz ^(eu)
• Castellà: voz ^(es), lema ^(es), entrada ^(es)

Verb

veu

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de veure.
2. (literari, valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de veure.

Variants

• [2] véu (grafia obsoleta)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot