vianant

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /bi.əˈnan/
balear /vi.əˈnant/, /vi.əˈnan/
Occidental: nord-occidental /bi.aˈnan/
valencià /vi.aˈnant/, /bi.aˈnan/
  • Rimes: -ant
  • Etimologia: Del català antic viandant, del llatí viante(m), acusatiu de viāns, participi de viō, segle XIX.

Nom

vianant m. f. (plural vianants)

  1. Persona que fa camí per una via, que transita pels carrers.

Compostos i expressions

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: vi·a·nant (3)
  • Anagrama: avinant

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads