vicio

Potser volíeu: vició

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈsi.u/
Occidental:	nord-occidental /biˈsi.o/
	valencià /viˈsi.o/, /biˈsi.o/

• Rimes: -io

Verb

vicio

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de viciar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb viciar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb viciar.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·ci·o (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: peninsular /ˈbi.θjo/, americà /ˈbi.sjo/
• Rimes: -iθjo
• Etimologia: Del llatí vitium.

Nom

vicio m. ‎(plural vicios)

1. vici

Derivats

• antivicio

Relacionats

• viciar
• vicioso

Verb

vicio

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb viciar

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·cio (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vicio