vigent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈʒen/
	balear /viˈʒent/, /viˈʒen/
Occidental:	nord-occidental /biˈʒen/
	valencià /viˈd͡ʒent/, /biˈd͡ʒen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí vigens, segle XIX, de vigēre ‎(«estar en vigor»).

Adjectiu

vigent inv. ‎(plural vigents)

1. Que vigeix.
2. Dit d'una llei que està en vigor, que és observada.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: vigente ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·gent (2)
• Heterograma de 6 lletres (egintv)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB